La cita electoral per renovar la totalitat del Parlament Europeu va començar este dijous als Països Baixos. Als comicis, que tenen lloc cada cinc anys, estan cridats a votar 450 milions de ciutadans dels 27 països de la Unió Europea.
Es trien 720 diputats dels quals, 61 són espanyols, dos més que fa cinc anys. De fet, Espanya és el quart país amb més eurodiputats a la cambra, l’únic organisme comunitari triat directament per la ciutadania i on es decideixen més de la meitat de les lleis aprovades a l’Estat.
Després dels Països Baixos, la supersetmana electoral europea segueix este divendres a Irlanda, a més de Txèquia, que votarà en jornada doble també el dissabte, on se sumaran Letònia, Malta, Eslovàquia i Itàlia. De fet, els italians també podran votar el diumenge on votaran els electors dels 21 països restants. Fins que no tanque el darrer col·legi electoral, diumenge a les 23 hores, els països no poden publicar els resultats.
Així les coses, la legislació electoral no és igual a la Unió Europea. Els ciutadans de Bèlgica, Bulgària, Grècia i Luxemburg han de votar obligatòriament.
Els residents a l’estranger no poden votar si són de Txèquia, Irlanda, Malta i Eslovàquia mentre que a Bulgària i Itàlia només es pot votar des de l’estranger si es resideix a un altre país de la Unió Europea.
A la major part dels estats membre, l’edat mínima de votació són 18 anys. A Alemanya, Àustria, Bèlgica i Malta, es pot fer des dels 16, mentre que a Grècia és a partir dels 17. A més, hi ha 9 països on l’edat mínima són els 21 anys mentre que a Romania, no es pot exercir el dret a vot fins als 23 anys.
En les eleccions d’este 9-J, un total de 131.754 ciutadans de les Terres de l’Ebre estan cridats a votar, d’estos 4.805 formen part del vot CERA, és a dir, ebrencs que han de votar des de l’estranger.
