Són els primers acords de la cançó “En la nit de l’home”. Atzucac, la primera banda de rock en ebrenc, tornen per un dia. I s’han retrobat en un local d’assaig un dissabte qualsevol. El motiu? Commemorar el 30è aniversari de la publicació del disc ‘Paradisos Possibles’. Ho celebraran amb un concert únic i irrepetible a l’auditori de la Fila d’Amposta, el dissabte 14 d’octubre. Pregunta obligada: Alfred Porres, per què us heu ajuntat de nou després de tant de temps?
Una ocasió especial per reviure els temes que van ser la BSO d’una generació, i també l’oportunitat de descobrir a Atzucac, i sentir què sonava en aquella època de principis dels noranta, en plena efervescència de la música en català. Com està estructurat el concert?
‘Paradisos Possibles’ es va enregistrar durant l’any olímpic a Tarragona. El 1993, va ser publicat per Soviet Records. Mentre van estar en actius, actuarien arreu dels Països Catalans i al sud de França, compartint escenari amb Sau i Sopa de Cabra, però també amb Barricada o The Godfathers. Estem escoltant “Per a ser tauró”. Quina ha estat la sensació de treure la pols a les cançons i tocar-les de nou?
Van nàixer a la capital del Montsià en 1989. Lluny queda aquell primer debut en directe l’any 1990 a la festa de l’institut Ramon Berenguer IV d’Amposta. Practicaven un pop d’influències anglosaxones. Ara, s’han penjat els instruments dins el cicle de música “Ciutat d’Amposta”, organitzat per la societat musical Unió Filharmònica.
