Dels gairebé 800.000 habitants que hi ha a la província de Tarragona el 2020, quasi 36.000 persones hauran patit càncer en algun moment de la seua vida.
És una de les conclusions de la monografia de l’impacte del càncer a Tarragona entre els anys 2012 i 2014, i les seues projeccions, que ha presentat el doctor Jaume Galcerán, director del servei d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer, que destaca que un 60% són càncers de tipus tumoral.
Per als gerents de les regions sanitàries de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, l’assistència als malalts de càncer són sempre una prioritat i que també es veuran plasmats en el nou pla de Salut.
Quant a l’evolució de la incidència, la mitjana de 3.300 el 2005 va anar a més de 4.000 entre els anys 2012 i 2014. Per sexes, en els últims nou anys va disminuir mig punt anual entre els homes. En canvi entre les dones va augmentar un 0,8%. La previsió per al 2020 és diagnosticar 4.700 nous càncers, la majoria entre homes. La mitjana dels últims anys per regions sanitàries indica que hi ha 3.000 casos nous al Camp de Tarragona, i un miler a les Terres de l’Ebre.
D’altra banda, Galceran ha apuntat que la Covid-19 és possible que també tinga una afectació sobre l’impacte del càncer enguany, especialment pels recursos que s’han hagut de destinar a la pandèmia, que pot haver incidit en la detecció d’alguns casos.
La nota negativa són les defuncions. Només el 2020 calculen que 1.800 persones malaltes de càncer perdran la vida a la província de Tarragona. En canvi, millors són les xifres de supervivència al cap de cinc anys, que passa d’un 51% de finals dels anys noranta, al 60% actual. El càncer més diagnosticat, el de pròstata, també és el que experimenta un increment més intens de la supervivència. Sobreviure al càncer cada cop serà més freqüent gràcies a la detecció precoç i les millores terapèutiques.
Pel que fa a la incidència del càncer infantil, on els més freqüents són els de leucèmia i del sistema nerviós central, només representa un 0,5% del total dels diagnosticats, i la supervivència entre xiquets i xiquetes és molt més alta que entre adults.
