Enriqueta Piñol i Guillermina Cañadó són dos veïnes de Tivenys que el destí les va portar per camins similars. En complir la majoria d’edat, les dos van marxar a treballar a la verema a França, com moltes altres persones d’aquella generació que en plena dictadura buscaven una oportunitat on fos. A Tivenys, no s’havien acabat les festes de Sant Miquel que els veïns ja preparaven maletes.
Però no va ser tot un camí de roses. Enriqueta recorda les llargues nits dormint en sacs de palla.
Dormir al terra i treballar sense parar. Així recorda Guillermina la seva experiència a França.
Però aquesta no era la seva primera experiència al món laboral. Amb només 16 anys va anar a treballar a l’antic Balneari de Cardó, una de les estacions termals més populars del segle XX a Catalunya.
Tot i això, Guillermina guarda un bon record d’aquells anys. De tant en tant visita el balneari, ara abandonat, i li envaix la nostàlgia.
El destí també va portar fins a Cardó Enriqueta. Però la seva opinió és ben diferent. Els clients eren famílies benestants de l’època. Aquesta veïna de Tivenys explica que el tracte discriminatori als empleats.
Enriqueta i Guillermina demostren que no cal anar lluny per trobar històries de grans dones treballadores. Lluitadores que han superat tots els obstacles i que han tirat endavant amb gran força i dedicació.