El govern espanyol ha acabat donant llum verda a la declaració d’impacte ambiental (DIA) que ha de permetre segellar definitivament i abandonar els pous del fracassat magatzem de gas submarí Castor. Han hagut de passar tres anys de tràmit administratiu perquè Enagás puga començar a inutilitzar definitivament els pous, tancats amb uns segells provisionals -amb una caducitat d’entre dos i quatre anys- des de l’abril de 2016. La DIA preveu ara que, mitjançant una unitat d’operació -Jackup MODU-, s’instal·len 37 taps als tretze pous, 22 dels quals fent servir la perforació mecànica. En quinze casos s’emprarà la tècnica PWC, amb detonacions al subsol marí. Enagás calculava fa tres anys el cost de tot plegat en uns 70 milions d’euros.
La DIA preveu el desplegament del projecte en tres fases diferents. El primer, l’aproximació i posicionament de la plataforma d’operacions, que s’ancorarà al fons marí -amb una làmina d’aigua d’uns 60 metres en aquella zona- juntament amb la mateixa plataforma Castor amb tres potes metàl·liques autoelevables i quatre àncores.
En una segona fase s’executarà el segellament i abandonament definitiu dels pous, amb la retirada dels taps temporals, la neteja del fluid “detectat el 2015 que impregna les parets interiors dels pous” per assegurar l’adherència del ciment. Enagás, en aquell moment, va apuntar l’existència de restes de petroli als pous de producció: un fet del tot insòlit, segons experts consultats, en el suposat cas d’unes instal·lacions de les quals no s’hauria arribat a extreure gas del magatzem submarí.
Es tracta de la fase més complexa i s’executarà en quatre etapes: cadascuna no començarà fins que no haja acabat l’anterior a cada pou. Es deixarà per al final el pou d’observació, per garantir la pressió del jaciment fins que s’haja aïllat en tots els casos. S’instal·laran els taps mecànics, la cimentació i es recuperarien les canonades i els revestiments. L’existència de pressions sostingudes als anulars -l’espai entre dues canonades o entre canonada i pou-.
A més dels 22 taps col·locats mitjançant perforació mecànica, se n’instal·laran 15 amb la tècnica de PWC amb detonacions, que requerirà l’ús d’una quantitat neta d’explosius de 1.932 quilos -més de 9 tones de material explosiu ien total-. S’allargaran entre 6 i 14 dies a unes profunditats a entre 245 i 260 metres, en el cas dels més superficials, i entre 1.030 i 1.930 metres, els més profunds.
En una tercera fase es restaurarà el fons marí i s’efectuarà la desmobilització, amb la retirada de les canonades que connecten els caps dels pous amb el fons, comprovant el seu estat amb un vehicle operat de forma remota, així com dels caps de pou instal·lats en la plataforma de pous. Es desmobilitzarà la plataforma d’operacions, els equips i el personal.
El principal dels riscos previstos en el document és el possible vessament d’hidrocarburs, associat al trencament d’un tanc de la Jackup MODU d’operacions; a un vessament de restes de cru associat a un ‘blowout’ de gas en superfície durant tres dies, o el vessament mentre es proveeix de combustible l’estructura d’operacions.