El sector energètic alerta de la possibilitat que els preus de l’electricitat assolisquen uns nivells mai vistos si la guerra d’Ucraïna s’allarga i no es prenen mesures excepcionals des de l’administració. “A l’estiu tenim poca aigua, no fa pràcticament vent i tenim molta demanda de climatització; la llum pot superar els 1.000 euros per MWh hora”, assegura el president del Grup de Gestors Energètics, José Enrique Vázquez, en declaracions a l’ACN. Segons aquest expert, l’escalada de preus tindrà “greus conseqüències” tant per a les pimes com pels consumidors, tot i que l’impacte més gran es notarà al sector de les comercialitzadores. “Tret de les tres o quatre grans, el 99% restant tindrà problemes de viabilitat”, apunta.
Altres veus fins i tot assenyalen que les condicions podrien haver estat molt pitjors si no fos per la climatologia dels últims mesos. Segons indica el vicepresident del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, Joaquim Daura, la borrasca Franklin del febrer va permetre generar una gran quantitat d’electricitat a través dels molins eòlics i el mercat asiàtic ha reduït la demanda d’energia, incrementant la disponibilitat de vaixells que transporten gas natural liquat.
No obstant això, la preocupació entre els experts continua sent alta. En primer lloc, per les empreses, sobretot les pimes, que han vist com l’increment de la factura de la llum els està condicionant enormement. Segons un estudi presentat aquesta setmana per Pimec, el 16% de les petites i mitjanes empreses catalanes reconeixen que hauran de cessar la seua activitat si no baixa el preu de l’electricitat, el que es traduiria en la posada en risc de 320.000 llocs de treball. També en aquesta línia, la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA) ha advertit que el subministrament elèctric ja suposa el 35% dels costos fixos d’un negoci. “La majoria d’empreses no poden reduir la producció com ha fet alguna companyia electrointensiva; si s’aturen, han de tancar”, assenyala Vázquez.
Aquest expert també apunta a la possibilitat que es produïsca “una gran onada de pobresa energètica” motivada per l’increment dels subministraments i els carburants. Segons càlculs de l’associació de consumidors Facua, la factura elèctrica d’un usuari mitjà superarà els 250 euros si es mantenen els preus actuals, més del doble respecte a finals de 2021, quan el preu de la llum havia assolit rècords històrics. “Si ara s’han de pagar aquestes factures, lloguers i benzina per anar a treballar, això genera una pobresa molt important”, comenta el president del Grup de Gestors Energètics.
Per altra banda, Vázquez apunta a les comercialitzadores com les altres grans perjudicades de la situació actual. A excepció de les grans companyies –menciona grups com Naturgy, Iberdrola, Endesa o EDP-, assegura que la resta poden veure compromesa la seua viabilitat perquè no són capaces d’obtenir marges suficients. En aquest sentit, petites comercialitzadores independents com CatLlum o Som Energia han suspès temporalment les contractacions amb nous clients. “A causa de l’actual fluctuació de preus de llum i gas, el servei de contractació es troba aturat temporalment”, indiquen les seues webs.
Tancar l’aixeta del gas, una possibilitat que es descarta
La dependència que té Europa del gas procedent de Rússia és rellevant –aquest últim exercici s’ha situat entorn el 20%, però la mitjana és del 40%-, i Vladímir Putin ha amenaçat de tallar el subministrament de gas al Vell Continent com a resposta a les sancions que se li estan imposant. Malgrat tot, els experts descarten aquesta possibilitat. “A una part li interessa tenir el gas, i l’altre necessita finançament”, assenyala la professora d’EAE Business School, Maria Ángeles Ruiz Ezpeleta. Segons aquesta experta, aquesta decisió tindria conseqüències molt dures a curt termini per Europa, però condicionaria enormement l’economia russa en el llarg termini. Davant aquest escenari, apunta que l’estratègia de Rússia implicarà allargar la situació i mantenir la pujada de preus tant temps com siga possible.
En l’hipotètic cas que acabés succeint, caldria fer esforços extraordinaris. “No es quedaria cap més opció que ser capaços de fer el mateix que estem fent ara amb el menor consum d’energia possible”, assenyala Daura. En aquest sentit, subratlla que l’energia “no es crea del no-res” i reconeix que alguns països “haurien de fer passos enrere” i reobrir les centrals de carbó que es van tancar per accelerar el procés de descarbonització.
Per frenar l’escalada de preus, els experts aposten per canviar la formació de preus de l’electricitat –que cada generador perceba el cost real del que li suposa produir energia- i aplicar mesures “extraordinàries” per incidir en la factura de la llum.
Apostar per la transició ecològica
A llarg termini, el camí a seguir és accelerar la transició ecològica. Així ho indiquen de forma unànime totes les veus consultades, que veuen la dependència energètica actual d’Europa com un fre per al seu creixement. “Haurem de començar a plantejar-nos que ens caldrà tenir aerogeneradors a la muntanya o al mar al costat de casa nostra”, comenta el vicepresident del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya.
De fet, tots els experts assenyalen que una de les conclusions que s’han d’extreure d’aquest conflicte és que cal apostar per un sistema energètic més descarbonitzat i més local. “No podem oblidar que hi ha un canvi climàtic, i aquí no hi ha volta de full”, conclou Daura.
