Els pescadors artesanals de tonyina roja de Catalunya aprenen noves tècniques de captura, manipulació i comercialització del peix, per revaloritzar la pesquera a partir de models d’èxit com el de Montpeller (França). Al país hi ha 117 embarcacions de pesca artesanal de tonyina roja, amb una quota de 60 tones. La formació es basa en pesca cooperativa i marques col·lectives, mètodes de monitoratge per preservar l’espècie i sobretot en com aconseguir “un ecocertificat”, concretament el distintiu internacional de sostenibilitat MSC. Els primers tallers s’han fet a l’Ametlla de Mar. Una quarantena de pescadors també han après la tècnica japonesa ‘ikejime’, que redueix el patiment de la tonyina per millorar la qualitat del peix.
L’Ametlla de Mar ha acollit aquest dijous els primers tallers de les jornades de la pesca artesanal de la tonyina roja que impulsen els grups d’acció local de pesca (GALP), les confraries i el departament d’Agricultura, i que també es fan aquest divendres i dissabte, a Vilanova i la Geltrú i Sant Feliu de Guíxols. El gerent del GALP Mar de l’Ebre, Joan Alginet, ha remarcat que amb “la valorització” de la tonyina roja els últims anys, els tallers pretenen apropar a la flota artesanal d’aquesta pesquera “models d’èxit que existeixen a Europa”. Aquesta era “una demanda del sector i una necessitat” i “el repte és fer valer la diferència del producte i la modalitat de pesca” quan aquesta és artesanal, com ha remarcat Alginet.
El model francès és aplicable a la costa catalana, com també ha assegurat Sandrine Thomas, pescadora francesa i formadora de les jornades. Thomas ha sigut l’encarregada d’ensenyar la tècnica japonesa ‘ikejime’, una manera de matar el peix que millora la qualitat de la carn de peix, perquè li atorga “un sabor i una textura diferent” i permet “conservar la carn més temps”.
La particularitat d’aquesta tècnica és que es pesca el peix viu, el més vigorós possible i se li fa “una matança cerebral”. Es talla una artèria perquè expulsi la sang de la carn i es passa un cable per l’espina dorsal per “destruir les terminacions nervioses” i treure “tota la toxicitat”. “El peix no mor amb ansietat i la carn és molt més bona”, ha detallat la pescadora francesa. Amb aquesta pràctica, la comercialització de la tonyina roja guanya valor econòmic i també té “un valor ambiental i social alt”. “És un mètode més respectuós i permet als pescadors guanyar-se bé la vida i estar més orgullosos del que fan”, ha afegit.