El 15 de desembre es compliran trenta anys de l’estrena, al bar La Finestra de Tortosa, d’un duet, Quico el Célio i el Noi i el seu espectacle de nadales. De seguida s’hi va unir el Mut de Ferreries i el grup ha anat creixent fins a la formació actual, amb Arturo Gaya, Quique Pedret, Jordi Fusté, Josep Lanau, Kike Pellicer i Sergi Molina, que fa vint anys que comparteixen escenaris. Els Quicos han estat peça clau de la transformació de les Terres de l’Ebre. Han posat el territori al mapa i també el seu parlar, els costums, i sobretot la música i els balls que han modernitzat, reinventat i creat des d’un ric bagatge popular i tradicional intergeneracional. Aquest “valor de cantar” el reivindiquen ara com a eina social “per evitar l’abisme”.
‘Es cantava i es canta’, el nom del seu primer disc, va ser ja una declaració d’intencions. El grup es va crear amb l’únic propòsit “de fer música”, però ha acabat sent molt més que un grup de música. Els seus trenta anys de carrera, i tots els seus èxits musicals, van agafats de la mà d’una transformació social a les Terres de l’Ebre, que s’ha tret els “complexos” de sobre i s’ha reivindicat. “Són petites coses que, en ser perifèrics i ser el sud d’un país eminentment centralista, encara es valoren més quan es recuperen, ajuden a tirar endavant, a crear identitat i a fer territori”, ha reconegut Arturo Gaya, Quico el Célio.
Que els personatges i els elements teatrals dels Quicos “parlen de l’Ebre, com a l’Ebre i defensant les coses de l’Ebre” ha estat un altaveu sense precedents i ha tingut “un doble efecte”. “Que la resta del país conega que el sud existeix i que té una altra música, una altra cultura i una altra manera de fer”, i que ho haja rebut “amb molta empatia”, però també que els ebrencs i ebrenques creen “autoestima i orgull” de tot allò que és seu.
El grup “ha agafat consciència a poc a poc” de tot aquest impacte, sobretot quan persones joves els agraeixen haver conservat la parla i la identitat. “És molt bonic i no n’érem conscients”, ha assegurat Gaya. “És una motxilla molt agradable de portar”, ha afegit.
Al grup no li ha fet por ni recel implicar-se en les lluites socials, com la defensa de l’Ebre, per la supervivència del Delta, contra les guerres o la violència de l’1-O, i moltes altres causes. Inspirats en el cantant estatunidenc Pete Seeger, referent del “poder transformador de la cançó”, no els ha tremolat el pols a l’hora de posar el seu art al servei de les lluites socials. “És la culminació d’un camí. Quan la música pot servir per a una causa, és magnífic”, ha conclòs Gaya.
Referents i mestres
Els Quicos han fet territori gràcies a la seua música i no a l’inrevés. Remarquen que fan “música moderna d’estètica tradicional”, amb moltes influències que van més enllà de la música d’arrel. La trajectòria i els reconeixements parlen sols: més de 2.000 concerts, 14 discos, 23 espectacles, el Premi Nacional de Cultura, el Premi Joan Amades, dos premis ARC, un premi Altaveu i 12 premis Enderrock, aquests darrers tots atorgats per votació popular.
Tot el bagatge oral i escrit que han recollit durant la seua carrera, el van “posar en ordre” fa deu anys al Centre d’Interpretació de la Jota a les Terres de l’Ebre, amb seu a Tortosa, una exposició permanent i un fons documental escrit i sonor sobre la música popular de les Terres de l’Ebre, i també estan implicats en l’Aula de Músiques de la Terra on s’ensenya “repertori” i sobretot, “encara més important”, els mecanismes de transmissió d’aquesta música, “que va més enllà de les partitures, que està viva i que es transforma entre la gent”.
Gaya ha defensat que cal reforçar el contacte social perquè “es parle i es cante”. La música, ha dit, ha de ser l’eina social “per evitar l’abisme”. “Allà on es canta, hi pots viure bé. Aquella societat on es canta, és millor”, ha defensat Gaya recordant les paraules el folklorista Joan Moreira, quan va acceptar dirigir l’Orfeó d’Ulldecona.
El vocalista dels Quicos ha alertat que “el valor de cantar” s’està perdent davant d’un oci basat en les pantalles, els teclats i l’aïllament. “No estem en contra d’allò que la tecnologia puga aportar de positiu, però sí que estem per un equilibri que és necessari i som conscients que la música és una eina important per tallar aquest camí que porta la societat”, ha reivindicat.
Música intergeneracional
“La música que és intergeneracional és molt enriquidora socialment”, com assenyala Gaya i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries poden presumir d’arribar a tota mena de públic. Mentre evoquen “records i memòria” entre els més grans, fan que “cale i enganxe” als més joves perquè descobreixen “com és de fàcil comunicar-se a través d’ella” i “compartir”, segons ha reivindicat Arturo Gaya.
Lamenten, però, que no hi haja espais mediàtics o esdeveniments de masses on se li done el seu lloc. “És una realitat que no s’està portant a l’aparador i és una llàstima perquè el camí no és el de convertir la música en una competició per ser el millor”, ha defensat el músic. El grup reivindica els pavellons, les places i els auditoris que omplin de públic de totes les edats, però senten que “la política musical oficial no vaja per aquí”.
Gira de Nadal i 30 aniversari
Els músics ebrencs iniciaran la commemoració dels seus trenta anys amb la tradicional gira de ‘Lo Misteri de Nadal’, que ja s’ha pogut veure a l’Aldea amb la banda de música local i que es representarà a Barcelona (23 de desembre), Tortosa (25 de desembre), Reus (26 de desembre) i altres com, Beseit o Parets del Vallès. L’agenda del grup per al 2023 ja comença a omplir-se i el grup preveu que serà un any de molta feina.
