El Ministeri per a la Transició Ecològica i el govern càntabre tramiten un nou minitransvasament de 4,99 hectòmetres cúbics des de l’embassament de l’Ebre (Cantàbria/Burgos), que podria aprovar el Consell de Ministres el mes que ve. En el tràmit d’audiència a la junta de govern de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (que formen usuaris i Comunitats Autònomes), només el govern d’Aragó i l’Ajuntament d’Alcanyís (Terol) es van oposar al projecte. La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) exigeix al Govern i les institucions ebrenques que ho rebutgen i es prenguen seriosament aquest tipus de projectes, que “de forma més amable”, perjudiquen el cabal del tram final del riu i contradiuen les promeses per salvaguardar el Delta.
La proposta d’acord de la Junta de Govern de la CHE del passat 18 de juny recull l’autorització per una transferència “de caràcter indefinit i d’un màxim anual de 4,99 hectòmetres cúbics des de l’embassament de l’Ebre (amb una capacitat 541 hectòmetres cúbics) cap a la ciutat de Santander. La petició és per “cobrir el dèficit d’aigua en períodes secs” de la xarxa d’abastament de nombroses poblacions càntabres, entre elles Santander, a través de la denominada “autovia de l’aigua”.
La PDE denuncia que aquest nou minitransvasament respon a la necessitat d’ampliar les reserves d’aigua i energia de Santander per modificar el POUM. “Santander no té problemes d’abastament, es demana per motius purament urbanístics, ni mediambientals ni de contaminació ni res. És un nou minitransvasament al nord, com els vuit que ja hi ha actius a tot el tram de l’Ebre”, assenyala el portaveu de la plataforma ebrenca Manolo Tomàs.
Com que la transferència és inferior a 5 hectòmetres cúbics, s’aprova per acord del Consell de Ministres a proposta de la ministra Teresa Ribera. El Ministeri justifica que no suposarà “impediments a les demandes actuals o futures d’aprofitament a la demarcació de l’Ebre”, que l’ús de l’aigua transferida serà exclusivament per complementar l’abastament d’aigua que arriba a Cantàbria d’altres punts de la conca cantàbrica, i que “es pagaran uns cànons per la transmissió de l’aigua destinats a la regulació de l’embassament de l’Ebre”.
Per a la PDE, aquest és “el model CAT” i un pla hidrològic de transvasaments segmentats i amagat en una “guerra de desgast” contra els antitransvasistes. Un cop va quedar descartada “l’obra faraònica” que suposava el transvasament de l’Ebre, la plataforma denuncia des de fa anys el “model Consorci d’Aigües de Tarragona”, amb captacions per atendre determinades necessitats d’aigua i amb compensacions econòmiques per a les comunitats de regants. De fet, la Federació de Regants de l’Ebre (que agrupa 16 comunitats i sistemes) va emetre un vot favorable a la transferència a Cantàbria, a excepció del Canal de Tauste, i ho va fer justificant aquest benefici. “Ells diuen que fa 25 anys que les dues comunitats de regants del Delta es beneficien del cànon de Tarragona i que ara els toca rebre’n a ells”, apunta el portaveu de la PDE.
Aquesta és la “mercantilització de l’aigua” que la PDE alerta que acabarà perjudicant el tram final del riu i el Delta. “La CHE, l’any 2014, va deixar clar que el cabal ambiental que quede per al tram final de l’Ebre serà el que sobre dels compromisos polítics i econòmics riu amunt. L’Ebre està controlat per lobbys i grans comunitats de regants que tenen com a prioritat treure benefici econòmic aigua”, insisteix.
Aquest projecte de Cantàbria també ha dinamitat les esperances de la PDE sobre la “sensibilitat” de l’actual Ministeri per tenir en compte “la funció mediambiental de l’aigua”. La plataforma recorda que “les àrees fràgils i protegides” necessiten la mateixa aportació d’aigua “que una ciutat o una comunitat de regants” i lamenten que “la CHE i el Ministeri no ho hagen assumit amb serietat”. “Ens juguen l’estabilitat del territori i políticament, tampoc a les Terres de l’Ebre, s’està prenent seriosament”, ha dit Tomàs. “Ens preocupa que des del Govern no hi haja una resposta clara i contundent a aquest tipus de polítiques. La gent de les Terres de l’Ebre som molt simpàtics i molt bona gent però ningú ens fa cas”, ha lamentat.
Només el govern d’Aragó (emparat en l’oposició al transvasament de l’Ebre que contempla el seu Estatut) i l’Ajuntament d’Alcanyís van emetre consideracions negatives al projecte. “Fem un crit d’alerta perquè algú faça alguna cosa, les administracions ebrenques i catalanes s’han d’oposar a aquest tipus de transvasaments i sembla com si la qüestió no anés amb nosaltres”, ha criticat Tomàs. “Estem entretinguts a fer carreteres de sorra, per passar camions de gran tonatge, quan en realitat ens la peguen per un altre costat”, ha afegit.
La PDE ja treballa per rebutjar aquest projecte “activament” tan aviat com la situació sanitària els ho permeta. “Ara és Santander i no tardarem molts mesos en què passe el mateix amb el Segarra- Garrigues, un altre projecte que vol aigua per al desenvolupament urbanístic. Ve molt de polític a fer-se a la foto i fan declaracions molt interessants però no serveix per a res. Si les institucions ebrenques no actuen, ho tornarem a fer la societat civil”, ha dit. / via ACN
