La planta de biometà de la Galera (Montsià) no pot distribuir encara gas renovable per les discrepàncies entre les administracions catalana i estatal a l’hora d’autoritzar el ramal de connexió al gasoducte de transport. L’empresa promotora, Biometagás La Galera, que ja té venuda la seua producció a una comercialitzadora holandesa, havia acordat amb Enagás instal·lar un gasoducte d’un quilòmetre per injectar el gas produït a la xarxa general. Però la petició inicial de permís a la Direcció General d’Energia el juny passat va acabar passant a la taula de la Subdirecció General d’Hidrocarburs estatal, que ara ha elevat una consulta a l’advocacia de l’Estat sobre un suposat buit legal. L’empresa vol solucions per poder iniciar l’activitat.
El projecte, el primer d’aquestes característiques a Catalunya segons els seus promotors, va ser concebut i construït inicialment com una planta per a produir biogàs a partir del tractament d’aliments caducats, residus agrícoles, ramaders i orgànics. L’any 2016, l’empresa va decidir fer el salt i instal·lar, al mateix recinte, una nova planta per generar biometà per depurar el biogàs i aconseguir un producte més net. Les instal·lacions, que han suposat una inversió d’uns 5,5 milions d’euros, estan dissenyades per produir fins a 4 milions de metres cúbics anuals d’aquest gas renovable, que està trobant molta acceptació a Europa, sobretot, en el sector del transport.
De fet, des del passat setembre tenen venuda la seua producció a la companyia espanyola Molgas –accionista de l’empresa- i aquesta, al seu torn, a una comercialitzadora holandesa. L’acord, però, encara no s’ha pogut materialitzar: tot i estar preparada per a començar a produir biometà des de fa tres mesos, la nova planta no ha entrat encara en funcionament. Continua a l’espera d’aconseguir el permís per instal·lar gasoducte de connexió que els permetria comercialitzar el biometà arreu d’Europa gràcies a un sistema de certificats de compravenda de gas renovable.
Segons ha explicat el conseller delegat de Biometagás la Galera, Fernando Selva, l’empresa va arribar a un acord al febrer amb Enagás perquè els oferia una alternativa més directa respecte a l’opció inicial de traslladar per carretera el biometà fins a un punt de connexió de la xarxa de Naturgy a Sant Carles de la Ràpita. El projecte, pel qual ja han desembutxacat per endavant el milió d’euros que costa, preveu una canonada d’alta pressió d’uns dotze centímetres de diàmetre i un quilòmetre de llargada.
Acció Climàtica passa la pilota al govern espanyol
Amb aquest objectiu, el mes de juny passat van sol·licitar el permís a la Direcció General d’Energia del Departament d’Acció Climàtica. “La Generalitat ens van dir que creien que no eren competents per autoritzar-ho. Van fer una consulta a la subdirecció general d’Hidrocarburs per si ho podien autoritzar o no. Aquests van demanar informe a l’advocacia de l’Estat i aquí estem”, relata Selva. “Ningú sap qui ens ha d’autoritzar”, retreu tot seguit.
Fonts del Departament d’Acció Climàtica han reiterat a l’Agència Catalana de Notícies que la Generalitat no està facultada per autoritzar aquest projecte atés que únicament té competències en matèria de distribució de gas, però no sobre la xarxa de transport. Confirmen que l’advocacia de l’Estat segueix estudiant el tema. Segons precisen, quan es tracta de conduccions de més de 60 bars de pressió –el gasoducte de connexió en requeriria 73, un més que la pressió de la xarxa general per introduir-hi el biometà- és al govern espanyol a qui correspon donar els permisos. Les mateixes fonts suggereixen que l’empresa hauria d’haver iniciat la tramitació amb anterioritat.
No ho entén així Selva, qui assegura haver iniciat els tràmits al març, després de l’acord amb Enagás, entenent prèviament que era un projecte viable i autoritzable. D’altra banda, alerta que la tramitació del projecte per part de l’administració espanyola es podria allargar durant un any o un any i mig, posant en risc la viabilitat financera del projecte. Lamenta que un dels arguments que juguen en contra siga l’obsolescència de la Llei d’Hidrocarburs, de l’any 1998, perquè no va preveure mai la possibilitat d’injectar biometà a la xarxa de transport. Assenyala, d’altra banda, que bona part de les resistències del Govern tenen a veure amb la recança que genera autoritzar un projecte de gasoducte, tot i que petit, amb una elevada pressió.
El precedent de l’abocador de Madrid
“No sabem qui ha d’autoritzar-nos i qui no. Ens dona llargues tot el món. En una situació de manca de gas després del problema amb Algèria i Marroc és un crim que una producció que es podria injectar al gasoducte no es faça, a més ecològica i renovable, perquè ningú aclarisca qui és el competent”, subratlla Selva. Recorda, per contra, que l’altra planta de característiques similars existent a l’estat espanyol, la de l’abocador de Valdemingómez, titularitat de l’Ajuntament de Madrid, no va patir aquest problema i que la connexió, a banda de tècnicament possible, “és legal”.
Critiquen també que les dues administracions no vulguen considerar les propostes alternatives presentades per l’empresa, com la possibilitat d’instal·lar una conducció de baixa pressió fins al gasoducte, on seria comprimit el biometà per injectar-lo a la xarxa amb la pressió adequada. L’empresa, alternativament, considera la possibilitat d’habilitar un sistema de transport per carretera amb contenidors d’ampolles d’alta pressió fins al punt de connexió original de Sant Carles de la Ràpita. La idea, en el cas que no es desencalle abans la madeixa administrativa, no es podria posar en marxa abans del març vinent.
De moment, a la planta de la Galera només s’hi produeix el biogàs que es crema a través de la torxa instal·lada. Posar en marxa la part de producció de biometà, amb un elevat consum energètic, resulta del tot inviable, insisteixen. La societat, que ha hagut de demanar nous préstecs per a noves ampliacions de capital, assegura que ha de fer front a una despesa mensual d’entre 70.000 i 80.000 euros per mantenir l’estructura productiva, que compta amb tres treballadors assalariats. “Les conseqüències són greus: estem molt ofegats de tresoreria perquè no podem vendre ni ingressar res”, apunta Selva. D’allargar-se la situació actual, temen per la seua viabilitat i continuïtat futura.
El projecte de la planta de biometà de la Galera està impulsat per prop de 40 socis, entre els quals empresaris del sector així com inversors particulars, ramaders, pagesos i cooperatives de la zona interior del Montsià. Compta amb un capital social superior als tres milions d’euros, dels quals un ha estat directament aportats pels socis i els dos restants via finançament bancari.
