Primera trobada institucional dels representants de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs. La trobada ha tingut lloc aquest dijous al matí a la seu del Parlament amb la voluntat de compartir l’agenda municipalista amb la cambra legislativa catalana. La delegació de l’ACM comptava amb el president i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, la secretària general, Joana Ortega, i els vicepresidents Sergi Pedret, alcalde de Riudoms, Xavi Paz, alcalde de Molins de Rei, i Mercè Bosch, alcaldessa de Maçanet de Cabrenys.
La delegació municipalista ha plantejat els principals eixos del Pla de Mandat, basats en l’acció climàtica, la qualitat de vida i la prosperitat per a tothom. En aquest sentit, des de l’ACM s’ha insistit en la necessària interlocució directa amb les institucions polítiques en la presa de decisions que han de marcar les polítiques de futur del país.
El president de l’ACM, Lluís Soler, ha insistit que “oferim mà estesa i coresponsabilitat en tota la presa de decisions i reptes que s’hagin d’afrontar. Però, al mateix temps, demanem poder tenir una relació bilateral amb les institucions catalanes i ser co-decisors de tot allò que afecti als pobles i ciutats”. A la vegada, també ha afegit que “volem tenir un paper actiu, no ser simples observadors, perquè quan ha calgut arremangar-se i afrontar els problemes, els ens locals sempre hi hem estat i hi som”.
Així, s’ha proposat que en els tràmits legislatius del Parlament s’hauria d’incorporar un informe obligatori de l’impacte que la norma tindria en el món local en relació a l’autonomia local, les competències i el finançament, així com de l’impacte territorial. En aquest sentit, també es demana que en les tramitacions que s’inicien com a decret-llei es tingui en compte la compareixença de les entitats municipalistes. I s’ha reivindicat la necessitat d’impulsar una nova Llei de governs locals i de finances locals, que han d’ajudar a clarificar quines són les competències dels ens locals i amb quin finançament es compta per executar-les, juntament amb la Llei de contractes de Catalunya, la Llei de Territori (aturada des de 2018) i l’Estatut dels electes de Catalunya, entre d’altres.
Al mateix temps, des de l’ACM s’ha posat èmfasi en reconèixer l’status d’estructura de país que representen els ens locals i que el municipalisme català sigui un actor institucional principal i reconegut, amb el valor afegit que suposa la proximitat i el coneixement del territori que tenen els representants dels ens locals. Al mateix temps, s’ha proposat compartir i aprofitar sinergies amb el Parlament en quant a la projecció internacional del municipalisme català en aquelles iniciatives que tinguin un caràcter municipalista.
L’ACM també ha aprofitat per exposar iniciatives que està portant a terme a nivell municipal i que pretenen beneficiar el municipalisme català, com són el projecte de plans d’integritat als ens locals (que es realitza juntament amb l’Oficina Antifrau de Catalunya i l’Administració Oberta de Catalunya), la redacció de l’Agenda Rural de Catalunya com a membre de la comissió redactora, o l’impuls de projectes pilot per combatre el despoblament al territori, i la convocatòria de la primera edició dels Premis ACM que es fan coincidint amb el 40è aniversari de l’entitat municipalista i que es lliuraran el proper 16 d’octubre a Vic.