L’artesania amb fibres vegetals es reivindica com una activitat de futur sostenible i de respecte a l’entorn, amb expectatives davant dels canvis de model de consum responsable que s’estan generant. Al Museu de la Pauma del Mas de Barberans, han obert l’exposició ‘Elogi a la Cistelleria’, on divuit d’artesans del conjunt d’Espanya reinventen els usos d’aquestes tècniques amb el disseny i l’art contemporani per demostrar la seua contemporaneïtat. Són creadors que han guanyat algun premi o menció especial en el Certamen Internacional de Fibres Vegetals del Museu o en el que es fa a Salt. Com en l’anterior exposició ‘Lookout’, que commemorava els deu anys del centre, les peces es poden comprar.
A ‘Elogi a la Cistelleria s’hi poden veure 52 peces de 18 artesans. Els autors i autores presents a Elogi a la cistelleria són: Josep Mercader (Torroella de Montgrí), Jesús Maria Quintero (Torreagüera-Múrcia), Antonio Rodríguez (Rota-Cadis), les artesanes d’Artpauma (Mas de Barberans), Enrique Taboas (Sangenjo-Pontevedra), Simone Simons (Chelva-València), Paco Trepat (Lleida), Ana Isabel Sánchez (Bellvei), Joan Clop (Linyola), Tim Johnson (Vilanova i la Geltrú), Mònica Guilera (Vilanova i la Geltrú), Maria Escura (Cànoves i Samalús), Palmira Rius (Lleida), Pere Batlle (la Bisbal d’Empordà), Carles Alcoy (Mataró) i Joan Farré (Folgueroles).
L’escenografia de la mostra recrea un viver on creixen les peces. Com ha explicat la responsable del Museu de la Pauma, Pepa Subirats, s’han transformat diversos suports d’altres exposicions en recipients plens amb pinyol d’oliva triturat que representen la terra. El fet d’escollir els pinyols d’oliva va lligat al patrimoni oleícola de la zona. “Està molt lligat al territori, fa que de la mateixa terra surten les peces de cistelleria i és una qüestió estètica que té un rerefons de concepte”, ha remarcat.
El Museu de la Pauma treballa des de fa més d’una dècada per fer valer les tècniques artesanals per treballar les fibres vegetals. Omplen tots els tallers que organitzen i la demanda per aprendre l’ofici creix, buscant fer-se un lloc en un model de producció i consum exagerat les últimes dècades. Com remarca Subirats, des de l’anterior crisi econòmica, hi ha un canvi, “o sembla que n’hi ha”, “potser perquè no tenim més remei”, ha apuntat, però l’interès per treballar les fibres ha crescut. “L’aparició del plàstic es va carregar l’artesania de fibres vegetals per contenir perquè el plàstic és extremadament barat, però aquest barat es converteix en car quan no torna a l’ecosistema”, ha recordat. Les fibres vegetals són biodegradables. “No hi ha abocadors de cistells, perquè torna a l’ecosistema. Des d’un bon començament treballem amb la sostenibilitat perquè les fibres vegetals són sostenibles”, ha reivindicat.
Peces úniques
Com en l’anterior exposició ‘Lookout’ dedicada a la cistelleria europea, les peces es poden comprar i es reserven fins que es tanque la mostra. De les 62 obres de ‘Lookout’ se’n van vendre 32. “Està molt bé perquè és un lloc on comprar peces úniques d’artesania que, totes juntes, no és fàcil trobar”, ha assenyalat la responsable del Museu. Al centre s’hi compra sobretot llata, però ‘Elogi a la cistelleria’ ofereix peces de bova, espart, palla de sègol, jonc, canya o cinta de castanyer –en aquest cas, en objectes fets a Galícia que aquí no es troben–. “És un bon lloc on comprar els regals de Nadal”, ha animat Pepa Subirats.
La mostra es pot veure durant un any aproximadament, una aposta habitual al museu del Mas de Barberans per atreure visitants i fer retornar els habituals. “Fer una exposició pròpia que només es puga veure aquí, amb el pressupost i personal que tenim, és un esforç, però estem contentíssims perquè fa que la gent torne al museu”, ha explicat la seua responsable.
La mostra és comissariada per l’artesà Joan Farré i l’escenògrafa Maria Pons. S’hi poden veure de les tradicionals cofes de palangre per pescar i els cabassos o coves, fins a bosses de mà, làmpades de bova o escultures de materials diversos. Totes les peces han estat produïdes expressament per a l’exposició i mostren el treball actual de cadascun dels participants.