El dijous 17 d’agost del 2017, quan faltaven deu minuts per a les cinc de la tarda, una furgoneta envestia desenes de persones a la Rambla de Barcelona. Hores més tard, passada la mitjanit, un Audi negre irrompia a tota velocitat pel carrer Jaume I de Cambrils. Tots dos atacs van ser reivindicats pel grup armat d’Estat Islàmic, i van acabar amb 14 morts i 151 ferits.
Dos anys després dels atemptats, segueixen les escletxes obertes. Fa unes setmanes, el diari ‘Público’ publicava que el Centre Nacional d’Intel•ligència tenia completament controlats els membres de la cèl·lula gihadista, i que l’imam de Ripoll era confident del CNI fins als atemptats. Unes informacions que més tard altres mitjans, com La Vanguardia, negarien.
Les repercussions d’aquestes informacions han tornat a colpejar les comunitats musulmanes, que van rebutjar durament els atemptats i ara demanen explicacions davant d’aquestes filtracions i que es desvinculin els fets amb la religió de l’Islam.
La radicalització dels joves és una de les grans preocupacions de la comunitat musulmana. De fet, dels terroristes que van atemptar a Cambrils i Barcelona, la majoria tenien entre 17 i 22 anys.
Per a la comunitat musulmana de Cambrils, els fets del 17 d’agost van marcar un abans i un després. Un punt d’inflexió que, reconeixen, els ha fet canviar les conductes per prevenir possibles actituds radicals. Tot i això, segueixen demanant que no se’ls assenyali per uns actes que no s’identifiquen amb la seva religió. / CANAL REUS TV.
