La pandèmia i la invasió d’Ucraïna han provocat que Europa vulgui recuperar processos de fabricació que s’havien externalitzat fora del continent. I les Terres de l’Ebre, que disposen de grans reserves de sòl industrial ubicades al costat del corredor del Mediterrani, són clares candidates a desplegar un procés d’industrialització aprofitant aquesta conjuntura.
Les Terres de l’Ebre s’erigeixen com un dels pols industrials més estratègics del país. Cada cop s’hi implanten més activitats productives, tant de caràcter industrial com agroalimentari. La seva ubicació és estratègica dins del corredor mediterrani, tant per les seves reserves de sòl industrial com pel context generat per la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, que ens ha portat a la conclusió que Europa necessita recuperar tota la cadena de valor que fa unes dècades s’havia deslocalitzat, bàsicament a països asiàtics. És un moment en què aquests grans grups industrials estan mirant el sud d’Europa per instal·lar les seves activitats productives, i les 675 hectàrees de sòl industrial que es despleguen al polígon Catalunya Sud són molt competitives, en ubicació i en serveis.
Per altra part, és un territori que també es beneficia de noves tendències a l’alça dels consumidors: la gent ha valoritzat els productes agroalimentaris de qualitat i proximitat, així com les destinacions turístiques sostenibles.
Segons ACCIÓ, les Terres de l’Ebre han captat gairebé 300 milions d’euros d’inversió estrangera els últims tres anys. En total, s’han anunciat 10 projectes d’inversió de multinacionals, cosa que ha suposat la creació de 825 llocs de treball. Algunes de les implantacions que s’han fet a la zona són: Nath i Première Tech a Amposta, Jabil a l’Aldea, Amiblu a Camarles, Freshly Cosmetics a Gandesa i Florette i Kronospan a Tortosa.
Aquesta última, Kronospan, que fabrica tauler aglomerat per fer mobles, ha suposat una inversió de 274 milions d’euros, a més de la creació de 180 llocs de treball directes. És la inversió privada més gran de la història a les Terres de l’Ebre i està lligada a l’economia circular i al reciclatge de la fusta. L’empresa d’alimentació Florette, per la seva banda, ha creat 55 llocs de treball i ha duplicat el volum de producció del centre un any i mig després de l’obertura de les instal·lacions.
empresa líder a nivell mundial en la fabricació de panells de fusta per al sector de la construcció i el moble. // GENERALITAT DE CATALUNYA.
Terra d’oportunitats
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, defineix les Terres de l’Ebre com “una terra d’oportunitats”. En aquest sentit, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, assegura que la intenció del Govern és “atraure inversions per reindustrialitzar el país i implantar projectes de futur que aportin valor afegit”.
De la mateixa manera, Albert Salvadó, delegat territorial a les Terres de l’Ebre, destaca que “la Generalitat treballa per fer evolucionar el territori, adaptant-lo als nous temps i accelerant la transició cap a un model econòmic més sostenible”. “Volem fer de les Terres de l’Ebre un territori que agradi, per captar activitat econòmica i retenir talent”, apunta.
600 empreses exportadores
Actualment, a les Terres de l’Ebre hi ha 605 empreses exportadores, un 14,6% més que l’any 2019. Les exportacions s’adrecen, principalment, a França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i els Estats Units. Pel que fa als sectors amb més presència internacional, lideren les exportacions els d’alimentació, agricultura i packaging.
Les Terres de l’Ebre tenen actuacions i projectes dins el Pacte Nacional per la Indústria, com l’agro Materials Lab, que busca nous usos industrials als subproductes vegetals; un centre de la Reserva de la Biosfera, per afavorir la comercialització dels productes agroalimentaris; i el Hub d’economia blava, que vol potenciar la costa de l’Ebre en l’estratègia de producció de proteïna alternativa.
Fons de transició nuclear
Els Fons de Transició Nuclear són també una oportunitat per ajudar a les empreses que es vulguin implantar a les Terres de l’Ebre, ja que estan pensats per afavorir la creació de 3.000 llocs de treball, que són els que es perdran amb el tancament de les centrals nuclears. L’objectiu és finançar accions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica justa a les zones afectades pel futur tancament de les centrals en funcionament a Catalunya.
una oportunitat per al territori’. // GENERALITAT DE CATALUNYA.
