Dues víctimes mortals per atropellament durant el passat any i mig –l’última moria fa menys d’un mes-, nombrosos ferits, a més d’accidents i ensurts constants. Els veïns i l’Ajuntament de Masdenverge han dit prou i s’han mobilitzat per aconseguir que la Generalitat construïsca la variant de la carretera T-344 que travessa el poble. De fet, recorden, és l’únic municipi del Montsià sense circumval·lació. Per la carretera, que dóna accés als pobles de l’interior i la indústria del moble de la Sénia, hi passen més de 6.000 vehicles diaris. “No ha de ser una carretera de mort, ha de donar vida al poble”, subratlla Montse Roig, portaveu de la plataforma veïnal constituïda per exigir a les administracions que materialitzen el desviament.
L’últim sinistre mortal va tenir lloc el passat 22 de desembre: un veí de 74 anys va ser atropellat, a pocs metres del seu domicili, mentre creuava un dels sis passos de vianants situats al llarg de la travessera. Va acabar morint el passat 7 de gener després de ser traslladat en estat greu i passar tres setmanes a l’UCI de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Un any i mig abans, el 8 de juny, perdia també la vida en un altre atropellament un home de 90 anys.
Però després de dècades de mesures puntuals de pacificació viària de dubtosa eficiència i promeses sobre la construcció d’una variant que mai s’ha acabat plasmant en cap projecte, els veïns han dit prou. “Des de 1980 hi ha tres morts, però entremig hi ha hagut tota una sèrie d’accidents que han agafat a gent gran, en vehicles o criatures. Per sort no ha passat res, però hauria pogut passar. Però no hem d’esperar que augmente la xifra de morts per poder tirar endavant un projecte així. Ha estat una carretera conflictiva des que s’ha incrementat el trànsit i passa pel mig del poble. El detonant han estat aquestes dues últimes persones que han mort. No pot ser”, certifica Roig.
S’han organitzat en un grup veïnal per exigir a les administracions, especialment a la Generalitat com a titular, que traguen una carretera que parteix el poble en dues meitats –amb habitatges, comerços i equipaments a banda i banda- generant una sensació constant de perill. La T-344 connecta Amposta amb els pobles de la plana interior de la comarca, on es localitza la indústria del moble de la Sénia i nombroses explotacions agropecuàries amb els principals eixos viaris. Segons recorden el consistori i els veïns, diàriament hi passen més de 6.000 vehicles de mitjana.
Elevat trànsit de camions i enlluernaments
La campanya que han posat en marxa ha aconseguit recollir més de 350 firmes durant les últimes tres setmanes. Els veïns argumenten que, diàriament, han de conviure amb un elevat volum de trànsit de camions de gran tonatge així com altres vehicles que, sovint, passen a gran velocitat sense respectar la limitació a 50 km/h ni la prioritat dels vianants en els passos senyalitzats. “A més, durant el matí en direcció a Amposta t’enlluerna el sol i de tarda passa el mateix en direcció contrària”, apunta Roig.
Arran dels accidents a la travessera durant els anys 80, l’Ajuntament i la Generalitat van acordar implantar passos de vianants i semàfors que es tancaven si els vehicles superaven la velocitat màxima. Posteriorment, la Direcció General de Carreteres va decidir prescindir de la senyalització lluminosa i va construir una mitjana enjardinada al llarg de la travessera per crear la sensació d’estretiment dels carrils entre els conductors que accedien al nucli urbà i fer-los reduir la velocitat. Roig recorda que tot plegat va ajudar a rebaixar l’accidentalitat un temps.
Durant els últims anys, però, l’increment de la mobilitat amb vehicles particulars i també pesants ha tornat a complicar la situació. Per contrarestar-ho, la Generalitat, que sempre ha descartat habilitar passos elevats amb l’argument que es tracta d’una via important de la xarxa i amb un ús elevat, va construir fa quatre anys una rotonda a l’accés oest de la travessera i, recentment, ha tornat a posar en marxa un nou semàfor per limitar la velocitat d’entrada per l’accés est. Però les dues víctimes mortals recents i la successió d’accidents deixen en evidència, novament, aquest plantejament.
Calvet promet l’estudi informatiu
La reivindicació veïnal per aconseguir la construcció definitiva de la variant compta també amb el suport declarat de l’Ajuntament de Masdenverge. Dimecres, en plena campanya electoral del 14-F i convidat pel mateix consistori, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va visitar el municipi per conèixer la problemàtica. Després de mantenir una reunió amb el govern municipal i el col·lectiu veïnal, Calvet va assumir el compromís d’impulsar la redacció de l’estudi informatiu per a la variant al llarg d’aquest 2021.
“És el primer pas indispensable per començar”, ha remarcat l’alcalde, René Gonel, tot reconeixent que el projecte, en el cas que el Govern l’acabe impulsant formalment, es podria allargar encara alguns anys. Creu, però, que un cop es materialitze la circumval·lació podria encaixar també amb la construcció d’un accés a l’AP-7, una antiga reivindicació dels pobles del Montsià, l’única comarca de tot el recorregut que encara no té cap enllaç amb l’autopista.
Més mesures de pacificació
De moment, i per gestionar el curt termini, l’Ajuntament preveu reunir-se la setmana vinent amb responsables territorials del Departament i de la Direcció General de Carreteres amb l’objectiu d’estudiar noves mesures que ajuden a pacificar el trànsit a la travessera: es baralla la possible instal·lació de semàfors amb polsadors per als passos de vianants o també la seua senyalització lluminosa. “Mesures perquè els conductors reduïsquen la velocitat i siguen conscients que estan conduint dins d’un poble”, ha apuntat l’alcalde.
Descartats per la Generalitat els passos elevats a la travessera, el consistori estudiarà instal·lar-los pel seu compte al carrer Barcelona, que transcorre en paral·lel a la T-344, per evitar l’ús indegut que en fan alguns conductors per guanyar temps.
“Ens sembla bé tot el que es faça. Benvingut siga. Però són mitjans que no treuen els problemes reals, que són els mateixos”, tanca Roig.
