Diumenge que ve l’atleta de Vinallop Mireia Guarner prendrà la sortida de la Marató de València amb la intenció de millorar la seva millor marca personal de 2h48’33” aconseguida l’abril passat a Hamburg. La tortosina buscarà seguir rebaixant el millor temps en aquesta distància aconseguit per una atleta de les Terres de l’Ebre i ho farà en una marató que destaca per la rapidesa del seu circuit.
Una atleta aventurera
No fa tant que Mireia despuntava a la prova reina del mig fons a nivell català i també estatal. Ni tampoc fa tant que se’n va anar als Estats Units amb una beca de student-athlete per a combinar els estudis de Medicina amb l’entrenament d’alt nivell a la West Texas A&M University. Atleta de mil cinc-cents amb una gambada
privilegiada i un bracejar d’allò més característic, Mireia sentia la pista com pocs.
“El mil cinc-cents és una prova preciosa que ho demana tot: córrer ràpid, tenir bona tàctica, poder dur un ritme elevat al llarg del temps i, a més a més, tenir un bon final”, relata Mireia.
Per a seguir millorant com a atleta de mig fons i aprofitar l’experiència d’entrenar a les millors universitats del món, la vinallopenca va creuar l’Atlàntic i va cursar part dels seus estudis a Texas. Allà Mireia entrenava, estudiava i treballava a la universitat per a poder treure el màxim profit d’aquesta oportunitat. I sumava
bons resultats i experiència tant a la pista com al cros.
“Tenia clar que havia d’aprofitar-ho al màxim per a treure’n suc en tots els sentits possibles: viure a l’estranger, córrer amb les millors, aprendre anglès, estudiar el què m’agrada”, explica Mireia.
Del “milqui” a la Marató
Però des de fa uns anys, per a Mireia la competició a la pista ha esdevingut més esporàdica i, en canvi, s’ha convertit en una atleta habitual a les millors curses de ruta de casa nostra. Amb el temps, el mil cinc-cents va deixar pas a distàncies més llargues: de tant en tant a la mateixa pista al cinc mil o al tres mil en alguna jornada de la Lliga Catalana o de la Divisió d’Honor, a les principals cites de cros del calendari de la Federació i més sovint a l’asfalt a curses de 10km, mitges maratons i, fins i tot, maratons.
“A tots els atletes ens agrada sentir-nos competitius i vaig adonar-me que havia de trobar una prova que em permetés això i que pogués ajustar amb la meva passió per la Medicina”, explica Mireia.
L’atleta de Tortosa va descobrir la Marató mentre entrenava un grup de runners esponsoritzats per adidas tot cursant un Erasmus del Grau de Medicina a Munic.
Allà va tenir l’oportunitat de guiar-los al llarg de tota la preparació i, a la vegada, va aprofitar per a entrenar per al seu debut en Marató a Frankfurt. Era el 2017 i va tenir la cursa somiada per a molts corredors: va completar la distància de Filípides en menys de 3h.
La pandèmia i el MIR
L’estudi pel MIR va posar distància entre Mireia i l’atletisme d’alt nivell durant l’hivern del 2019. Tot i que sempre va mantenir el contacte amb aquest esport que
l’ha acompanyat des de xiqueta, durant uns mesos vam deixar de veure-la amb un dorsal posat a les curses més prestigioses del calendari.
“Hi ha objectius per a cada moment i el meu va passar a ser fer un bon MIR per a poder fer la Residència a prop de casa; no vaig arribar a deixar de córrer però sí que vaig haver de concentrar l’energia a l’estudi”, explica Mireia.
El seu retrobament amb les línies de sortida va veure’s endarrerit a causa de la pandèmia, però així que la situació va anar tornant a la que havíem conegut sempre, Mireia va tornar a ser una atleta habitual a les Running Series; a la Cursa de Bombers i a la Cursa dels Nassos; a la Mitja de Barcelona; als principals crossos del calendari: individuals, per equips amb el Club Atlètic Manresa o per Federacions amb la samarreta de Catalunya; a la Behobia – San Sebastián; i també a algunes maratons internacionals.
Un camí de competicions ben traçat
Després de trobar unes condicions duríssimes a la Marató de Viena el 2021, Mireia va senyalar al calendari la Marató d’Hamburg de 2022: havia estat 3a a la Behobia, havia fet millor marca personal en 10km a la Cursa dels Nassos acabant en quarta posició, havia millorat la seva marca en mitja Marató, havia representat a la Selecció Catalana a l’estatal de cros i va poder aconseguir una nova personal best en Marató.
“Va ser acabar la Marató d’Hamburg i començar a pensar en la següent que correria. Les maratons tenen això, un component de final però també en tenen un de principi; el repte és tan complet en tantes vessants que produeix una sensació de buit que només es pot omplir marcant al calendari el dia per a posar-me un altre dorsal”, confessa Mireia.
Des d’aleshores i amb la Marató de València al cap, l’atleta de Tortosa ha estat quarta a la Cursa de Bombers, primera classificada al Campionat de Catalunya de Cros de Clubs, ha pujat al segon esglaó del podi a la prestigiosa Behobia – San Sebastián millorant el resultat obtingut l’any passat i s’ha proclamat subcampiona
de Catalunya de Mitja Marató.
Les taronges, la psicologia i els bons resultats
L’atleta entrenada per Manel Pla, entrena amb il·lusió i competeix quan toca, sempre amb un objectiu clar i una estratègia que segueix al preu de la lletra, gaudint de cada moment amb intensitat.
“Amb Manel Pla treballem un molt bon calendari d’entrenaments i competicions definint el perquè de cada cosa que fem amb un objectiu molt clar: mantenir sempre la il·lusió per l’atletisme al màxim, perquè per a tots dos l’atletisme és felicitat”, explica Mireia.
El secret del somriure que llueix Mireia Guarner a tot arreu on va amb un dorsal posat potser es troba precisament en això. En preparar-se amb paciència, competir quan toca amb energia i fer-ho tot sempre amb il·lusió. I és que en l’elegància com a atleta de Mireia Guarner ha haver-hi tot allò que l’ha envoltat sempre a casa i que també la defineix com a metge a l’hospital: el valor de la feina ben feta, la constància de qui treballa al camp, el treball psicològic per a afrontar cada situació de la millor manera, l’atenció als petits detalls, l’honestedat competint i la humilitat sempre independentment dels resultats.
“Diumenge a València sortiré a donar el màxim de mi per a poder plasmar l’entrenament dels últims mesos i fer una bona marca; estic
preparada per a gaudir la Marató del principi al final”, explica Mireia.
