La concessió per explotar la hidroelèctrica de la presa de Flix s’esgotarà en tres anys, i el mateix passarà en deu anys amb els pantans de Riba-roja d’Ebre i Mequinensa. Per això, l’associació Sediments vol saber què passarà amb els embassaments del tram final de l’Ebre. Als pantans s’hi acumulen bona part dels fangs que haurien d’arribar a un Delta que pateix fenòmens com la regressió i la subsidència, l’enfonsament de la plana deltaica, així com l’acció dels temporals i la pujada del nivell del mar.
El portaveu de l’entitat, Josep Juan Segarra, ha explicat que Endesa hauria d’entregar a l’Estat el 20% de l’energia produïda, cosa que mai ha fet. En el cas de Mequinensa, l’elèctrica hauria de pagar uns 450 milions d’euros, uns diners que segons Segarra es podrien destinar a gestionar millor els sediments que ara no arriben al Delta.
L’entitat ja ha sol·licitat la informació sobre els contractes d’explotació de les elèctriques a la Conferació Hidrogràfica de l’Ebre, i de moment no han obtingut resposta. No descarten portar el tema als tribunals, i també reclamen que la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre puga establir un cabal ambiental sòlid.
Segarra també s’ha referit a les diferents proves pilot que han previst la Generalitat i l’Estat per estudiar la recuperació d’uns sediments que provoquen molèsties riu amunt, mentre que al Delta fan molta falta. Reitera que la solució més econòmica seria el buidatge dels embassaments, però que abans caldria reparar les comportes de fons dels pantans, ara bloquejades per l’acumulació dels fangs.
El portaveu de Sediments també ha tornat a demanar que s’analitzen amb més profunditat els fangs que s’acumulen als embassaments, per confirmar que poden ser mobilitzats sense risc per al medi ambient.
