Més de 3.000 hectàrees d’arrossars anegats d’aigua, platges engolides per l’aigua i camins destruïts. Aquests són alguns dels danys que aquest temporal va provocar al Delta, just avui fa 3 anys. Per aquest motiu, hem dedicat una part de l’informatiu a recordar aquest greu episodi i fer balanç del que s’ha fet i el que no s’ha fet per preservar aquest espai.
Hem recordat el testimoni de Ramon Carles, membre de la PDE, just ara fa tres anys, quan el temporal Glòria es va menjar la costa del Delta. La borrasca va deixar imatges insòlites a les Terres de l’Ebre causant greus afectacions. El Trabucador i l’illa de Buda van quedar engolides pel mar i les onades sobrepassaven els dics dels ports de l’Ampolla, les Cases i l’Ametlla de Mar. Avui recordem amb entitats com la PDE i la Taula de Consens aquell episodi històric.
Fa tres anys el mar va engolir el delta de l’Ebre. La Barra del Trabucador es va trencar per complet. Els calaixos de l’illa Buda, un dels espais amb més riquesa natural de Catalunya, es van inundar d’aigua salada provocant la mort de milers de peixos. I el mar va entrar fins a quatre quilòmetres endins afectant més de 3.000 hectàrees d’arrossars. La Plataforma en Defensa de l’Ebre recorda amb tristesa aquell moment.
De fet, aquest diumenge la Plataforma en Defensa de l’Ebre ha convocat una concentració a les 12 del migdia a la barra del Trabucador per reclamar mesures urgents per la preservació del delta de l’Ebre. A més, anunciarà properes mobilitzacions, amb el suport d’altres entitats del territori.
Per la seva banda, la Taula de Consens pel Delta, entitat que va néixer l’any 2017 amb l’objectiu la preservació del delta de l’Ebre, explica que el Glòria va servir per conscienciar a la societat i a la classe política sobre la situació d’emergència que viu el delta.
Què hem après després del Glòria?
I a la pregunta de si vingués un nou temporal, què passaria amb el delta de l’Ebre, les entitats que treballen per la preservació d’aquest espai natural coincideixen: els greus efectes del Glòria es repetirien.
El temporal Glòria va provocar que la situació del delta de l’Ebre entrés a l’agenda política d’una manera més ferma. Els governs català i espanyol, els dos òrgans que tenen competències per actuar sobre aquest espai natural, han engegat accions. En el cas de Costes de l’Estat, destaquen els moviments de sorra als punts més fràgils. En el cas de la Generalitat, la posada en marxa de l’Estratègia Delta, un calendari amb accions a curt, mig i llarg termini, que ha començat amb la batimetria del fons marí. La Taula de Consens veu amb optimisme aquests avenços, però demana una bona entesa entre les dos administracions.
Per l’associació Sediments, que reclama el retorn al delta de l’Ebre dels fangs retinguts als embassaments, les actuacions que s’han fet durant aquests tres anys no són suficients.
Sobre aquests sediments, l’Estratègia Delta del govern català preveu la mobilització a partir de l’any 2027. Però la PDE veu aquesta actuació massa lluny.
En aquest sentit, la PDE també reclama al govern espanyol la publicació del Pla de Protecció del Delta.