Tot i que l’aigua és transparent, la gestió de la transparència es fa borrosa. El geòleg Álvaro Arasa, que acaba de publicar l’estudi ‘Aigües, una aproximació a les Terres de l’Ebre’, ha advertit que resulta molt complicat conèixer la qualitat de l’aigua dels municipis, ja que els ajuntaments gestionen les dades amb secretisme. En canvi, Tortosa és un dels municipis que sí que ha començat a publicar les analítiques de l’aigua que subministra a la població.
Arasa ha detallat que l’aigua de Flix ha tingut registres molt alts de trihalometans, que haurien d’estar per sota dels 100 micrograms per litre. El geòleg ha dit que els flixencs estaven bevent aigua amb 88 micrograms de trihalometans per litre. Consultat el web municipal, l’última analítica publicada per l’Ajuntament, d’ara fa un mes, tenia un registre de 108 micrograms per litre.
El geòleg valora positivament el procés de potabilització del Consorci d’Aigües de Tarragona. Però alerta que hi ha municipis del nord de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta que també agafen aigua del riu, i no publiquen les dades de les analítiques.
A banda, Arasa creu que el cabal ecològic de l’Ebre, tant l’hídric com el sòlid, hauria de ser de 200 metres cúbics per segon. Quant a la possible recuperació dels sediments atrapats als embassaments, el geòleg apunta la necessitat de gestionar correctament els metalls pesants que hi ha acumulats a Riba-roja i Mequinensa, tan nocius com el mercuri.
